Entrada prèvia

OCUPEM LES AULES CONTRA BOLONYA

Companys i Companyes, Recordeu que l’hora de concentració són demà a 2/4 de 9 a la Plaça cínica.

NI EXPEDIENTS NI IMPUTACIONS ENS PODEN ATURAR

NO A BOLONYA NI A LA LOU NI LA LUC NI EL R.C.

Els màsters privats són el 80% de l’oferta de postgrau a la UAB i UB

A les universitats públiques avui dia conviuen, en cada cop més igualtat de condicions, els màsters públics i els privats (sense cap regulació ni control públic ni pel que fa l’accés, continguts, qualitat ni preu). Els privat es diuen “títols propis”, això vol dir que no més tenen validesa oficial al recinte de la universitat que l’expedeix. I prou.

Com és obvi, en plena aplicació de la reforma i sense recursos per portar-la a terme, els títols propis són una font d’ingressos extraordinària per a les universitats molt sucosa. I efectivament, des de fa un parell d’anys l’oferta de títols propis s’ha disparat. De fet la reforma de la universitat va començar -contra qualsevol criteri acadèmic o de sentit comú- pel sostre: pels màsters.

És obscè que els recursos, treballadors i instal·lacions públiques (pagades per tots i totes) es posin al servei de cursos als quals només poden accedir els que tenen diners o una hipoteca prematura, fins i tot a costa dels estudis públics.[1]

Però el cert és que, de tota la oferta de màsters i postgraus que ara hi ha a les dues universitats amb més estudiants del Principat, els màsters privats (”títols propis”) representen el 80% de l’oferta. O dit d’una altre manera, només el 20% dels màsters i postgraus tenen un preu regulat i un control dels continguts, accès i qualitat públics. En un món al qual les universitats públiques apostessin efectivament per allò públic no es pot concebre que una iniciativa elitista i mercantilista tingués aquesta presència creixent, més que res perque els treballadors, els recursos i les instal·lacions públics no han obtingut un recolzament extraordinari públic i perque són treballadors, recursos i instal·lacions que no s’han de posar al servei d’interessos privats o corporatius i menys encara, en detriment dels programes públics.

 

Antecedents

Feia uns anys, fer un màster tenia un cert caràcter extraordinari i es tenia molt clar que els màsters que tenien autèntiques perspectives laborals eren els que costaven “més d’un kilo“. Els estudiants sense recursos i amb bons expedients acadèmics que volien continuar la seva formació, optaven pels programes de doctorat (públics, encara que més cars que els estudis de llicenciatura). Si volies fer un màster, t’ho pagaves tu. Si volies fer el doctorat, demanaves una beca d’excel·lència en funció del teu expedient (que no té en compte els teus ingressos ni la teva possibilitat per a la dedicació a temps complert). Les beques pels excel·lents són tan reduïdes que fins i tot alguns departaments han hagut d’elevar queixes perque, p.e., la primera persona de la promoció d’una titulació va quedar exclosa del programa, és a dir, el millor o la millor estudiant de l’any no era suficientment selecte per aquest programa de beques. Fins aqui la situació ara.

El creixement del mercat de serveis educatius és notori: a nivell mundial, la despesa pública en educació en el 2005 va ser de dos bilions de dòlars, més del doble que el mercat mundial de l’automòbil[1]. En el 2025, 160 milions de joves cursarà estudis superiors en tot el món. Actualment són 84 milions.[2] El mercat de les universitats europees en el 2005 va anar de 600 bilions d’euros.[3] la qual cosa fa que els capitals vulguin treure’n profit. I aquí apareix la reforma de la universitat, i dels sistemes educatius públics en general, un àmbit dins del qual la iniciativa privada no havia pogut fer negoci obertament… fins ara.

La filosofia dels enginyers de la reforma

El raonament és esplèndid. D’una banda reduïm els continguts dels estudis (tothom sap que qui sap menys, sap fer menys coses i és més fàcilment substituïble, per tant és un treballador més barato). D’altra banda, induint a la gent a que acumuli títols, perque, al cap i a la fi (i això és cert) un titulat universitari té una millor inserció laboral que una persona sense titulació superior.

Si un Govern considera que és bo per a la seva economia i desenvolupament social que la seva població estigui formada cultural, humana i professionalment, és lògic que es preocupi de garantir que l’accés al “saber” sigui el més universal possible, i per sobre de tot, que la gent amb capacitats i interès no quedi enrere o fora del “saber” perque ha nascut en una família sense recursos.

D’altra banda, és obvi que els empresaris necessiten treballadors que sàpiguen treballar i d’allò del que treballen. Aquest “saber” té una vessant transversal i una altre específica (de la empresa, del sector o del centre concret). A l’empresa no li cal que sàpigues molt de programació, sinó que sàpigues fer servir el programa de l’empresa. Tampoc li cal que sàpigues literatura o entendre un diari, o ni tan sols la normativa laboral que et protegeix. Tampoc li interessa que sàpigues com funciona tot el procés de producció, sinó que sàpigues del lloc a on estàs i, en tot cas, que tinguis capacitat “per adaptar-te” si et canvien de funció o de lloc. Aquesta formació específica, subordinada a les necessitats de la empresa, normalment qui hauria de pagar-la és la empresa, al cap i a la fi, els beneficis que produirà aquest treballador específicament qualificat a l’empresa seran per a l’empresa, no especialment ni per ell ni especial o directament “per al conjunt de la societat”.

Si ets empresari de beneficis a curt termini, que voldries? Estalviar el màxim. Doncs, d’una banda si faig servir les instal·lacions de les universitats públiques m’estalvio una pasta (en formació i en investigació, que l’avarícia no coneix límits). D’altra si faig als futurs treballadors que es paguin la formació, m’estalvio un munt i a sobre, fins i tot, faig negoci.

I el govern que en diu de tot això? Amén[4]. Hem d’adaptar la universitat a les “necessitats de la societat”. Com si ara el problema de la inserció laboral dels joves fos la manca de formació i no les pèssimes condicions laborals a les quals accedeixen i d’altra banda, la polarització de la creació de llocs de treball[5]: molt pocs ultra qualificats, un munt sense qualificació. És el miracle de l’economia hostalera i de la construcció. Cal que els estudiants acumulin títols o que es canviï el model productiu i protegir els drets del treballador? Qui és el responsable?

Llavors, per induir a la gent a percebre la necessitat d’aquesta formació extra i ultra-cara, rebaixem els continguts del grau i donem les atribucions de les antigues llicenciatures als postgraus i màsters. I si col·labora una entitat privada, benvinguda!, ens donarà l’oportunitat de fer treballar sense contracte als posseïdors d’un flamant títol de màster (pràctiques en empresa) i a més a més, retallen el que a l’empresa realment no l’interessa, que això és la “professionalització”.

Com a transició, posem els “màsters oficials” i diem que tenen preu públic. Malgrat que sovint estan repetint els continguts que ara es fan al quart curs d’una llicenciatura, els crèdits costen el triple que els estudis previs. I això no ha fet més que començar, perque el sostre del preu serà el cost real dels estudis (art. 81.b. LOU), amb la qual cosa l’educació és com una mercaderia més, això si, no es pot treure profit obertament.

I malgrat que induïm a la gent a fer el màster, no fem cap programa de beques públiques extraordinàries per tal de crear al menys, un mínim d’equitat social per accedir a més coneixements, o una millor qualificació professional. Això si, els Governs t’ofereixen sucosos crèdits dels fons públics, gestionats pels mateixos bancs que fomenten la reforma (Banc Santander, la Caixa, Caixa Catalunya, …) perque “tothom tingui les mateixes oportunitats”. De les beques, el Secretari d’Estat d’Universitats ha parlat clar i net: “El grado debe ser con becas y el máster con créditos-renta“[6]. Sobre l’extensió del nombre de beques ni tan sols als graus, només hi ha bones paraules… i a sobre, com que hi ha crisi el dèficit públic amenaça amb crèixer i a més a més, el tractat de Maastricht impedeix un endeutament per sobre del 3% del PIB… i pot ser l’educació superior no és la prioritat ni abans ni ara. Tampoc hi ha la intenció, ZP, CiU i el tripartit també menteixen.

---

[1] Financial Times, 12/09/2005

 

[2]“The Knowledge web, People power fuel for the new economy” (2000), estudio realitzat per la banca Merryl Lynch.

[3] Financial Times, 12/09/2005. Totes aquestes dades estan extretes de Carreras, Urbàn & Sevilla (2006)

[4] La LOU del 2001 va aprovada per la majoria absoluta del PP al Congrès, amb la negativa del PSOE. ZP va proclamar als quatre vents que ell canviaria la cosa, perque aquesta reforma era innaceptable pel contingut i la forma. Cinc anys desprès, el PSOE va aprovar la modificació de la LOU, amb el suport de tots els partits polítics. Si al 2001 es va presentar fins i tot un recurs d’incostitucionalitat contra la LOU, la modificació no altera els eixos bàsics de la refoma i l’empitjora en alguns aspectes. Només s’ha millorat parcialment diverses figures laborals, però la filosofia i pràxis de fons no és diferent de la del PP. CiU, PNV, ERC, ICV, IU, van aprovar al parlament la nova llei.

[5] “España no aprovecha a sus titulados: Más de un tercio de los universitarios de 25 a 64 años trabaja en empleos que no precisan alta cualificación – Sólo Irlanda y Estonia sacan peor rendimiento a sus titulados”. El PAÍS 12/04/2008

[6] Entrevista a Màrius Rubiralta, exrector de la UB, nou Secretari d’Estat d’Universitats. EL PAÍS 14/07/2008.

---

[1] Siguin grau, siguin llicenciatura, siguin màsters oficials, donat que hi ha competència objectiva per espais, materials i docents.

 

MEMÒRIA SOBRE DEMOCRÀCIA A LA UNIVERSITAT

Les institucions universitàries, especialment els Equips de Govern i en concret el de la Universitat Autònoma davant la seva incapacitat per resoldre un conflicte obert amb els terminis, contiguts i formes de la reforma universitària dictada per la LOU i la LUC, en els darrers temps s’omplen la boca parlant de democràcia i legitimitat democràtica.

L’actual rector de la UAB, Lluís Ferrer i Caubet va ser escollit per al seu primer mandat amb una participació menor del 6% del total de la comunitat universitària. Tot un récord de democràcia, si a més a més tenim en compte que “sólo 256 alumnos de la UAB dieron su apoyo a la candidatura del doctor Ferrer Caubet, lo que representa un porcentaje de tan sólo el 0´69 por ciento del total del censo” (que per primer cop van poder votar el rector, aixó si, ponderadament). L’article és breu i molt interessant: ABC 07/03/2002

No més destacar el darrer paràgraf de la notícia: “Tras la confirmación de los resultados, el nuevo rector de la UAB, Lluís Ferrer Caubet, se mostró satisfecho por una jornada electoral que había discurrido de manera «tranquila». Sobre la abstención de los estudiantil, Ferrer alegó que los universitarios vienen de una lucha contra la LOU de «hace ya mucho tiempo», por lo que «no puede interpretarse esta abstención como un rechazo dirigido contra mi candidatura»,”

Aqui , una entrevista a Lluís Ferrer l’any 2003. Extractes:

Lluís Ferrer Caubet (Palma de Mallorca, 1959), rector de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), está muy preocupado por la deriva privatizadora que delatan decisiones como la del Gobierno británico, que encabeza el laborista Tony Blair, de triplicar el precio de las tasas universitarias. “Es temible esta reconversión salvaje de los servicios públicos”, asegura, “porque tiene que ver con las políticas de reducción de impuestos que, en realidad, benefician a los ricos”. “Esto es lo que nos espera aquí”, añade, “todos los mensajes que las universidades recibimos, tanto de la Generalitat como del Gobierno central, es que la financiación pública ha llegado al límite y que hay que conseguir dinero directamente del usuario”

P. ¿Se estratificará el sistema? ¿Habrá distintas categorías de universidades?

R. Sí, se puede estratificar el sistema. Podemos establecer distintos baremos de calidad. No es necesario el igualitarismo. Pero el acceso debe ser universal y meritocrático. Si se establece un modelo como el que propugnan Blair y el informe Dearing, que supone que el alumno debe pagar el precio real -el coste- de los estudios que cursa, y la discusión se traslada a cómo y cuándo debe hacerlo efectivo, sea con becas, préstamos blandos u otros modelos, entraríamos en una perversión del sistema, ya que las becas y las ayudas no garantizarían la igualdad de oportunidades. Entonces, el sueño de la izquierda, la educación -y también la sanidad-, se habrá perdido.

Pel que fa al segon mandat al novembre de 2005, la participació estudiantil va ser superior 6.42% -tot i tenint en compte que no es poden destriar els vots vàlids dels nuls-. Noticia a El País–Aqui la notícia institucional.

L’ACUP reconeix que el grau equival al primer cicle de les antigues llicenciatures

El material divulgatiu de l’Associació Catalana d’Universitats il·lustra gràficament la devaluació de les llicenciatures i diplomatures en els nous graus.

Font: Díptic Associació Catalana d’Universitats Públiques

 

Els estudiants de nou ingrés a les universitats catalanes han rebut amb les seves carpetes i informació per a la matriculació un díptic a on es reconeix que els graus bolonyesos tenen equivalència amb el primer cicle d’una llicenciatura i no amb la llicenciatura completa, tal com han estat defensant diverses autoritats acadèmiques i “experts” en l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).

El grau que en teoria substituirà les actuals llicenciatures i diplomatures constarà de quatre anys (i dels dos o tres corresponents al primer cicle). L’estudiant que vulgui assolir un nivell de coneixement i atribucions professionals equivalents als d’una diplomatura o llicenciatura haurà de fer un màster d’un o dos anys.

L’establiment de la nova arquitectura acadèmica no només suposa un allargament artificial de l’etapa “generalista” dels estudis superiors sinó que a més a més suposa un encariment de l’accés als coneixements de les llicenciatures, donat que els preus establerts per als màsters tot i ser públics- és a dir, publicats al BOE i al DOGC- tenen consideració d’estudis de postgrau i per tant, el preu del crèdit es triplica (10.60€/crèdit en la llicenciatura i 29.82€/crèdit al màster). [Per + detall: veure “Com es fixa preu estudis universitaris?”]

La divulgació del pamflet de l’ACUP (que curiosament repeteix el format i preguntes de nombrosos materials dels estudiants que lluiten contra aquesta reforma) coincideix amb la notícia a TV3 de que els graduats en Dret no podran accedir directament a l’exercici professional com fins ara podien els llicenciats, donat que “els quatre anys no garanteixen el nivell de coneixements requerits”, per tant s’establirà com a obligatòria la realització d’un màster per completar el que abans oferia la llicenciatura, segons les declaracions d’experts en dret recollides al reportatge. Aquesta restricció de competències professionals també es produirà pels estudis de magisteri als quals se’ls exigirà la realització d’un màster per a la docència d’una durada i cost molt superiors a l’actual Curs d’Adaptació Pedagògica (CAP, no requerit per a diplomats en Magisteri). Si el CAP no garanteix una sòlida formació pedagògica, el Màster que el substituirà no compta amb gaires adeptes, fins i tot el Rector de la Universitat Complutense ha demanat al Ministeri la seva retirada.

D’altra banda, la notícia sobre els estudis de Dret contrasta amb l’anunci de fa uns mesos de Regne Unit, Alemanya i Itàlia d’excloure els estudis de Dret, Arquitectura i Medicina de l’estructura de l’EEES, pels mateixos arguments citats: no es garanteix una formació solvent.

Links Relacionats:

Com es determina el preu dels estudis universitaris?

La Ministra i les properes matrícules

Informació sobre la UAB i els preus per l’any vinent

Activitats organitzades al primer dia d’ocupació

El primer dia d’ocupació hi haurà diverses activitats organitzades, les que a hores d’ara ja estan confirmades són:

11:30 Xerrada sobre l’ocupació i Sobre Bolonya amb estudiants i professors.

14:00 Dinar Popular

15:00 Assemblea de l’Ocupació

16:00 Passí del video ” Un poquito de Verdad” amb posterior fòrum

21:00 Sopar popular

22:00 Jocs de Nit

00:00 Finalització de les activitats.

Un mes dormint a la Universitat

Així titula el País un article que va publicar divendres. Si vols saber-ne més només cal que visitis el web:

Un més dormint a la universitat. El País.

Les barbaritats més grans sobre Bolonya

Al llarg de tots aquest anys s’han dit moltes barbaritats sobre Bolonya i en aquest aparta podreu trobar les més importants.

Les frases més celebres les podràs trobar en l’apartat especial d’Humor a EspecialBolonya.

EEES. Crònica d’un fracàs anunciat (II). Pla d’Estudis de Sociología (UAB)

Desprès de la publicació del Segon Informe de Seguiment de les Proves Pilot dels Graus a diferents facultats de la UAB, arriven reformes dels plans d’estudi que, lluny de criticar efectes que ja preveien els estudiants i professors crítics amb la reforma, es reafirmen en la seva inevitabilitat.

Parlem, p.e. de l’increment de la taxa d’abandonament dels estudis universitaris. Al juliol, la Comissió de Seguiment de l’EEES a la UAB va emetre un segon informe sobre la percepció de la reforma al campus per encàrrec del Claustre General. Les conclusions de l’informe són clares i confirmen el que les assemblees d’estudiants venien anunciant des de fa anys. Hi ha un rebuig unànime a la implementació “a cost zero” de la reforma entenent que la prova pilot han suposat una sobrecàrrega a gestió acadèmica, al professorat i a l’estudiantat no reconeguda laboralment i amb una més que dubtosa millora del rendiment i de l’aprenentatge: “Els tres col·lectius (estudiants, professorat i personal d’administració i serveis) valoren negativament l’increment de l’esforç que suposen les noves metodologies. Bona part de l’increment i sensació d’excés de feina es deu a un abús del nombre de treballs, dels quals no sempre se’n treu el profit suficient.” […]Es perceben dubtes entre el professorat sobre si els nous mètodes d’ensenyament “entrenen” més que “ensenyen”. D’altra banda es registra un increment de l’absentisme estudiantil a les aules relacionat amb la incompatibilitat entre els estudis i el treball remunerat, preocupació reiteradament manifestada a les taules rodones, entrevistes i enquestes en que es basa l’estudi.

Fullejant la proposta de nou pla d’estudis de la UAB per a Sociologia (una de les titulacions pilot incloses a l’informe) recull dades de l’Oficina de Gestió de la Informació de la UAB a on, curiosament només s’esmenten dades de graduació i d’abandonament d’estudis prèvies a la implantació de les proves pilot (van començar al curs 2003-2004), la qual cosa no deixa de sorprendre tenint indicis de que, pot-ser, la situació ha empitjorat…

Pel que fa a la taxa de graduació (quants dels van entrar i finalment es treuen el títol):

“De acuerdo con la información disponible en la Oficina de Gestión de la Información de la UAB, esta tasa ha oscilado entre el 17% y el 34% a lo largo del período transcurrido entre los cursos 1999-2000 y 2002-2003. El último dato precisamente es el más negativo”. És per això, que l’objectiu que es proposa el nou pla d’estudis és una taxa de graduació del 30%”. Poc ambiciòs podriem dir.

Pel que fa a la taxa d’abandonament: “De acuerdo con la información disponible en la Oficina de Gestión de la Información de la UAB, el valor mínimo de esta tasa ha sido 33% y el máximo 55% entre los cursos 1999-2000 y 2002-2003. De nuevo, el último dato precisamente es el más negativo, y refleja en este caso una tendencia común a muchas titulaciones de la misma universidad.”

Amb la qual cosa, sembla “raonable”  una taxa d’abandonament del 40% !!!

El que és encara més curiós és com, una titulació consagrada a l’estudi de les desigualtats socials i que encara conserva una línea d’especialització en sociologia de l’educació, dóna com a explicació de la taxa de graduació i de la taxa d’abandonament la “desorientació” dels estudiants de batxillerat i, en segon lloc, que un percentatge no determinat d’estudiants estudia i treballa simultàniament[1]…cap menció a l’absència de beques o a que les noves titulacions fan que sigui més important seguir regles que no pas aprendre…, sovint en contradicció amb jornades laborals de subsistència, com reflecteixen moltes de les opinions de l’informe de seguiment de l’EEES.

NOTA: Les cites són en castellà perque, donat que hi ha pressa la UAB no es pot permetre el luxe d’anar traduïnt de llengües minoritàries a la llengua de l’imperi quan d’això depèn tramitar el més aviat possible els plans d’estudi i treure subvencions simbòliques.

---

[1] “Observamos dos factores que podrían explicar esta realidad. En primer lugar, para los estudiantes de bachillerato y de primer curso, es muy difícil predecir en qué consisten los estudios en sociología. Aunque se observa un cierto interés de estudiantes mayores de 25 años, éstos todavía son un colectivo muy reducido en la Facultad. Por tanto, este contexto propicia que muchos estudiantes revisen su primera elección después del primer curso. En segundo lugar, una gran parte del alumnado de sociología termina sus estudios en seis o siete años (en lugar de los cuatro o cinco que contempla la tasa) porque combina la carrera con un empleo”.

 

TOTA LA DOCUMENTACIÓ SOBRE EL PROCÉS DE BOLONYA

• Món

  • AGCS – Acuerdo General sobre el Comercio de Servicios (OMC, 1995)
  • Finançament i Administració de l’Educació Superior (Banc Mundial, 1998), en anglès. Resumen

• Europa:

  • Declaraciones de La Sorbona, Bolonia, Praga, Berlín, Bergen, Londres. Resum operatiu
  • Proyecto Tunning (Comision Europea, 2003). Introducció oficial

  Informe final FASE I (Anglès) Informe Final FASE II(castellà)

• Estat espanyol:

  • ANECA

    • Ley de Agencias Estatales para la mejora de los servicios públicos (de la qual l’ANECA és conseqüència)

  • ECTS y Suplement Europeu al Titol (SET)

    • RD 1125-2003 EuroCredito-ECTS (MEC, 05-09-03)
    • RD 1044-2003 Suplemento al titulo (MEC, 01-08-03)

  • Grau y Posgrau

    • Derogats
      • RD 55-2005 Grado DEROGADO (MEC 21-01-05)
      • RD 56-2005 Posgrado DEROGADO (MEC, 21-01-05)
      • RD 1509-2005 Modifica Real Decreto 55-2005 y 56-2005 DEROGADO (MEC, 16-12-05)
    • La Organizacion de las Enseñanzas Universitarias en España
      • La Organizacion de las Enseñanzas Universitarias en España (MEC, 26-09-06)
      • Aclaraciones sobre el documento de 26 de septiembre de 2006 (06-11-06 MEC)
    • Proposta de Directrius de Graus Màster (MEC, 21-12-06)
    • Proposta per al debat (MEC, 15-02-07)
    • RD 1393-2007 Ordenacion Enseñanzas Universitarias (BOE – 2007)

  • Homologació de Títols

    • RD 285-2004 Homologacion y Convalidacion Titulos (20-02-04)
    • RD 49-2004 Homologacion titulos nacional (19-01-04)

  • Lleis Orgàniques (d’àmbit estatal)

    • LOU 6-2001
    • LOMLOU 2007, Universidades
    • LOE, 2006

  • Llei Catalana d’Universitats (LUC) 1-2003 DOGC 3826

  • Informe Bricall (CRUE, 2000)

  • Documento-Marco, Integracion española en el EEES (MEC, 2003)

  • Informe del Comite de Coordinación Universitario (MEC, 2007)

  • Master formacion profesorado (Anexo BOE 305)

article extret de La lluita contra Bolonya a la UAB