EEES a la UAB: Crònica d’un fracàs anunciat

La Comissió de Seguiment de l’aplicació de l’EEES a la UAB ha enllestit el segon informe [*] per encàrrec del Claustre. El contingut de l’informe contradiu les maravelles anunciades sobre una reforma a cost zero sostinguda pel voluntarisme del PDI i PAS i aplicada sense reflexió ni discussió.

 

Les 27 pàgines es distrubeixen en una primera part descriptiva dels resultats obtinguts i una segona part de propostes i seguiment de les actuacions proposades al primer informe.

La part descriptiva dels resultats de les enquestes, reunions i taules rodones fetes durant el 2007 i el 2008 és molt aclaridora de la percepció de l’aplicació de les Proves Pilot. La primera part indaga sobre la visió general de l’EEES a la UAB recull cites :

“Els tres col·lectius (estudiants, professorat i personal d’administració i serveis) valoren negativament l’increment de l’esforç que suposen les noves metodologies. Bona part de l’increment i sensació d’excés de feina es deu a un abús del nombre de treballs, dels quals no sempre se’n treu el profit suficient.” […]Es perceben dubtes entre el professorat sobre si els nous mètodes d’ensenyament “entrenen” més que “ensenyen“, i sobre si tot el professorat està capacitat per a formar en determinades competències (presentacions en públic, tercer idioma, TIC, etc.).”

L’informe ofereix una visió molt negativa referent a la percepció unànime de les dificultats objectivas per a compaginar els estudis i la feina entre els estudiants, la detecció d’un increment de l’absentisme a les aules relacionat amb aquest fet: “Hi ha coincidència absoluta entre els col·lectius i els centres a l’hora de parlar de la dificultat de compatibilitzar l’estudi i la feina.” […] “El professorat es queixa d’algunes de les conseqüències que ha comportat la reestructuració, com per exemple l’augment de l’absentisme del estudiants”.

Pel que fa a la metodologia i direcció política del procés és notable la percepció de “la incertesa del procés d’experimentació”, “precipitació del procés” i “manca d’anticipació de les problemàtiques” per a concluir, estudiants i professors en que “hi ha hagut una manca de reflexió i que l’aplicació s’ha fet a corre-cuita.”: “Gairebé la meitat dels centres convenen a senyalar que l’adopció d’aquests objectius (és a dir, la incorporació al procés d’adaptació a l’EEES) ha estat realitzada per imposició de l’Equip de Govern i no per acord consensuat”.

El professorat afegeix a les preocupacions abans descrites la manca d’un sistema de valoració de l’activitat del professor que ha estat diversificada i sovint ha crescut sense cap reconeixement. Una problemàtica semblant assenyala el PAS en relació a la coexistència del pla vigent amb les proves amb crèdits ECTS sense el degut reconeixement o suport. Aquesta queixa ha estat recentment amplificada mitjantçant la carta de tots els Gestors Acadèmics contra les mesures proposades per Gerència per aquest col·lectiu.

Finalment, cal destacar l’aspecte clau de reforma: la manca de recursos. En aquest aspecte la postura és unànime:

“La política de “cost zero” és àmpliament criticada, cosa que ha generat efectes personals negatius (cansament i desgast emocional en el professorat) i moltes tensions. No hi ha recursos per poder implantar correctament els canvis de metodologia i no es creu possible mantenir la pretensió que aquests canvis es puguin dur a terme amb un “cost zero”, atès que es consideren imprescindibles les reformes dels espais i l’increment de les dotacions docents.

La disminució de la mida dels grups de classe implica l’assumpció d’un cost addicional per a la implementació, i per tant es considera que la transformació que es pretén no pot realitzarse sense avaluar-ne el cost real i que no s’hauria d’abordar des de l’òptica del “cost zero”.

“Una conseqüència del canvi metodològic que es presenta com a indesitjada […] és la poca compatibilitat que hi ha dels estudis amb avaluació continuada amb el treball dels estudiants, cosa que es podria pal·liar amb una bona política pública de beques.” En relació a aquest aspecte es convenient fer esment de les recents declaracions del Secretari dEstat dUniversitats, en Màrius Rubiralta: “El grado debe ser con becas y el máster con créditos-renta”.


Malgrat aquest rosari de decepcions i de queixes obertes que no fan sinò reflectir el que els estudiants porten anys denunciant i describint, la Comissió no es planteja cap mesura extraordinària que no sigui proseguir amb la reforma. En lloc de demanar la implementació dun sistema de beques propis per a estudiants de llicenciatura i diplomatura – i no treball encobert com són ara les beques de col·laboració- es proposa una via lenta per als estudis. En lloc dobrir un debat públic i obert, es persisteix en fragmentar lanàlisi i el debat per col·lectius tot i que linforme fa recull sistemàticament lexistència duna problemàtica clau i base transversal: no sacompleixen els objectius; els docents, els treballadors dadministració i serveis treballen més sense reconeixement; els estudiants viuen un cicle de hiperproducció intel·lectual sense sentit pedagògic i creixent colonització de les seves vides (a sobre pagant per això) i no hi ha mitjans econòmics , i ni tan sols lestudi de quans diners públics caldrien per tirar-ho endavant! És necessari recordar que una de les reivindicacions de la vaga del 6 Març per part del Comitè de Vaga va ser que no saprovés cap pla destudis sense una memòria econòmica del seu cost. Sembla que aquesta reivindicació també era inassumiblepel Rector.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s