Surt al carrer la publicació “Ja n’hi ha prou: les pensions amenaçades pel govern.”

extret de L’ACCENT.CAT

Aquest mes de gener surt al carrer el Ja n’hi ha prou, publicació sorgida en resposta a les amenaces a les pensions i que acompanyarà les mobilitzacions socials que aquest mes es duran a terme arreu dels Països Catalans.

“Ja n’hi ha prou” És una col·laboració de tres publicacions vinculades als moviments populars: el Catalunya, portaveu de la CGT de Catalunya i les Illes

Balears, L’ACCENT periòdic popular dels Països Catalans,  i el setmanari Directa.

El podeu descarregar aquí.

Entitats, sindicats, organitzacions, plataformes i col·lectius d’arreu de la nació catalana, des de l’Assemblea de Barcelona i la Plataforma pels Drets Socials de València, a la Mesa Cívica pels Drets Socials de Girona o la Plataforma de Lluita contra les Retallades d’Alacant. Les Coordinadores Repartim el Treball i la Riquesa de Castelló de la Plana i del Camp de Tarragona. Col·lectius de Lleida i Mallorca. Assemblees  pels drets socials de l’Anoia, del Garraf, Gràcia, Sant Andreu, Poble Nou, Sants, del Penedès i del Maresme, grups de Sabadell i de Terrassa, com molts altres col·lectius de barris i viles, participaran en les mobilitzacions de gener i repartiran els 40.000 exemplars d’aquesta publicació.

Dossier de premsa de la manifestació i les mocions al claustre

Més d’un centenar de processos judicials contra el moviment estudiantil antibolonya

Mercè Rubià, Barcelona

Dimecres, 14 d’octubre de 2009 13:58

El curs passat, 2008-2009, serà recordat per la intensa lluita per aturar la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) a totes les universitats catalanes. Ocupacions, tancades, accions a seus dels partits polítics i manifestacions multitudinàries en rebuig a l’actuació dels Mossos d’Esquadra en el brutal desallotjament del rectorat ocupat de la Universitat de Barcelona. El que la gran majoria de gent no sap, però, és que les conseqüències d’aquesta lluita encara perduren. I és que en l’actualitat hi ha més de 100 processos judicials oberts contra el moviment estudiantil català que s’aniran celebrant al llarg d’aquest curs. Alguns, encara conseqüència de la lluita contra l’EEES el curs 2007-2008 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Són els processos oberts pels fets del Consell de Govern del 18 d’abril de 2008, en què desenes d’estudiants van boicotejar la reunió per tal de mostrar el seu ferm rebuig a la càrrega dels Mossos d’Esquadra al pati de la Facultat de Lletres del 4 de març del mateix any. I per les protestes del 29 i 30 de maig de 2008 contra l’aprovació dels graus a la mateixa Facultat de Lletres. Les mateixes protestes que van servir d’excusa al rectorat de la UAB per expulsar 6 de les estudiants més actives en el moviment estudiantil, i expedientar-ne 22 més. De fet, només a la Universitat Autònoma hi ha gairebé 70 processos judicials en curs. Incloses les 8 estudiants imputades per la ocupació de la seu d’ERC el passat 28 d’abril de 2009. L’única ocupació de la jornada, en què també es van ocupar el Banco Santander, la seu del PSC i el Comissionat d’Universitats, que va acabar amb un desallotjament per part dels Mossos d’Esquadra i amb estudiants imputades. S’apropa el judici pel desallotjament del rectorat de la UB I a tots aquests casos, cal sumar-hi la seixantena d’estudiants imputades pel desallotjament del rectorat de la Universitat de Barcelona. Unes estudiants que van ser vexades, colpejades i fins i tot llençades per les escales del recinte durant la matinada del 18 de març de 2009. En aquest cas, el judici se celebrarà el proper 18 de novembre, en què les estudiants afrontaran les acusacions de desobediència a l’autoritat i, en 16 dels casos, atemptat a l’autoritat. Mentre que a les 6 persones detingudes en el transcurs de les manifestacions de rebuig al desallotjament, se les acusa de desordres públics i atemptat a l’autoritat.

Article ha estat extret de L’Accent

MEMÒRIA SOBRE DEMOCRÀCIA A LA UNIVERSITAT

Les institucions universitàries, especialment els Equips de Govern i en concret el de la Universitat Autònoma davant la seva incapacitat per resoldre un conflicte obert amb els terminis, contiguts i formes de la reforma universitària dictada per la LOU i la LUC, en els darrers temps s’omplen la boca parlant de democràcia i legitimitat democràtica.

L’actual rector de la UAB, Lluís Ferrer i Caubet va ser escollit per al seu primer mandat amb una participació menor del 6% del total de la comunitat universitària. Tot un récord de democràcia, si a més a més tenim en compte que “sólo 256 alumnos de la UAB dieron su apoyo a la candidatura del doctor Ferrer Caubet, lo que representa un porcentaje de tan sólo el 0´69 por ciento del total del censo” (que per primer cop van poder votar el rector, aixó si, ponderadament). L’article és breu i molt interessant: ABC 07/03/2002

No més destacar el darrer paràgraf de la notícia: “Tras la confirmación de los resultados, el nuevo rector de la UAB, Lluís Ferrer Caubet, se mostró satisfecho por una jornada electoral que había discurrido de manera «tranquila». Sobre la abstención de los estudiantil, Ferrer alegó que los universitarios vienen de una lucha contra la LOU de «hace ya mucho tiempo», por lo que «no puede interpretarse esta abstención como un rechazo dirigido contra mi candidatura»,”

Aqui , una entrevista a Lluís Ferrer l’any 2003. Extractes:

Lluís Ferrer Caubet (Palma de Mallorca, 1959), rector de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), está muy preocupado por la deriva privatizadora que delatan decisiones como la del Gobierno británico, que encabeza el laborista Tony Blair, de triplicar el precio de las tasas universitarias. “Es temible esta reconversión salvaje de los servicios públicos”, asegura, “porque tiene que ver con las políticas de reducción de impuestos que, en realidad, benefician a los ricos”. “Esto es lo que nos espera aquí”, añade, “todos los mensajes que las universidades recibimos, tanto de la Generalitat como del Gobierno central, es que la financiación pública ha llegado al límite y que hay que conseguir dinero directamente del usuario”

P. ¿Se estratificará el sistema? ¿Habrá distintas categorías de universidades?

R. Sí, se puede estratificar el sistema. Podemos establecer distintos baremos de calidad. No es necesario el igualitarismo. Pero el acceso debe ser universal y meritocrático. Si se establece un modelo como el que propugnan Blair y el informe Dearing, que supone que el alumno debe pagar el precio real -el coste- de los estudios que cursa, y la discusión se traslada a cómo y cuándo debe hacerlo efectivo, sea con becas, préstamos blandos u otros modelos, entraríamos en una perversión del sistema, ya que las becas y las ayudas no garantizarían la igualdad de oportunidades. Entonces, el sueño de la izquierda, la educación -y también la sanidad-, se habrá perdido.

Pel que fa al segon mandat al novembre de 2005, la participació estudiantil va ser superior 6.42% -tot i tenint en compte que no es poden destriar els vots vàlids dels nuls-. Noticia a El País–Aqui la notícia institucional.

Un mes dormint a la Universitat

Així titula el País un article que va publicar divendres. Si vols saber-ne més només cal que visitis el web:

Un més dormint a la universitat. El País.

Les barbaritats més grans sobre Bolonya

Al llarg de tots aquest anys s’han dit moltes barbaritats sobre Bolonya i en aquest aparta podreu trobar les més importants.

Les frases més celebres les podràs trobar en l’apartat especial d’Humor a EspecialBolonya.

El bloqueig al acte inaugural de la Facultat de Comunicació a El PUNT

divendres, 31 d’octubre de 2008
>

Un grup d’estudiants interromp l’acte inaugural de periodisme a la UAB

A.B.. Barcelona.
Un grup d’estudiants van interrompre ahir l’acte inaugural del curs a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, en què el periodista Bru Rovira havia d’impartir la lliçó inaugural titulada El periodisme compromès avui. L’acte va tenir la presència del degà de la facultat, Josep Maria Blanco, que a l’inici va ser interromput per un grup d’estudiants que protestava contra el pla de Bolonya i denunciava el procés judicial obert a alguns estudiants que es van veure implicats en els aldarulls que hi va haver fa uns mesos en una protesta contra el mateix pla de Bolonya a la UAB.

Vols saber que en pensa el Conseller Huget sobre Bolonya?