El nou model de pla docent vol anular els horaris de tarda, ho permetrem?

EEES. Crònica d’un fracàs anunciat (II). Pla d’Estudis de Sociología (UAB)

Desprès de la publicació del Segon Informe de Seguiment de les Proves Pilot dels Graus a diferents facultats de la UAB, arriven reformes dels plans d’estudi que, lluny de criticar efectes que ja preveien els estudiants i professors crítics amb la reforma, es reafirmen en la seva inevitabilitat.

Parlem, p.e. de l’increment de la taxa d’abandonament dels estudis universitaris. Al juliol, la Comissió de Seguiment de l’EEES a la UAB va emetre un segon informe sobre la percepció de la reforma al campus per encàrrec del Claustre General. Les conclusions de l’informe són clares i confirmen el que les assemblees d’estudiants venien anunciant des de fa anys. Hi ha un rebuig unànime a la implementació “a cost zero” de la reforma entenent que la prova pilot han suposat una sobrecàrrega a gestió acadèmica, al professorat i a l’estudiantat no reconeguda laboralment i amb una més que dubtosa millora del rendiment i de l’aprenentatge: “Els tres col·lectius (estudiants, professorat i personal d’administració i serveis) valoren negativament l’increment de l’esforç que suposen les noves metodologies. Bona part de l’increment i sensació d’excés de feina es deu a un abús del nombre de treballs, dels quals no sempre se’n treu el profit suficient.” […]Es perceben dubtes entre el professorat sobre si els nous mètodes d’ensenyament “entrenen” més que “ensenyen”. D’altra banda es registra un increment de l’absentisme estudiantil a les aules relacionat amb la incompatibilitat entre els estudis i el treball remunerat, preocupació reiteradament manifestada a les taules rodones, entrevistes i enquestes en que es basa l’estudi.

Fullejant la proposta de nou pla d’estudis de la UAB per a Sociologia (una de les titulacions pilot incloses a l’informe) recull dades de l’Oficina de Gestió de la Informació de la UAB a on, curiosament només s’esmenten dades de graduació i d’abandonament d’estudis prèvies a la implantació de les proves pilot (van començar al curs 2003-2004), la qual cosa no deixa de sorprendre tenint indicis de que, pot-ser, la situació ha empitjorat…

Pel que fa a la taxa de graduació (quants dels van entrar i finalment es treuen el títol):

“De acuerdo con la información disponible en la Oficina de Gestión de la Información de la UAB, esta tasa ha oscilado entre el 17% y el 34% a lo largo del período transcurrido entre los cursos 1999-2000 y 2002-2003. El último dato precisamente es el más negativo”. És per això, que l’objectiu que es proposa el nou pla d’estudis és una taxa de graduació del 30%”. Poc ambiciòs podriem dir.

Pel que fa a la taxa d’abandonament: “De acuerdo con la información disponible en la Oficina de Gestión de la Información de la UAB, el valor mínimo de esta tasa ha sido 33% y el máximo 55% entre los cursos 1999-2000 y 2002-2003. De nuevo, el último dato precisamente es el más negativo, y refleja en este caso una tendencia común a muchas titulaciones de la misma universidad.”

Amb la qual cosa, sembla “raonable”  una taxa d’abandonament del 40% !!!

El que és encara més curiós és com, una titulació consagrada a l’estudi de les desigualtats socials i que encara conserva una línea d’especialització en sociologia de l’educació, dóna com a explicació de la taxa de graduació i de la taxa d’abandonament la “desorientació” dels estudiants de batxillerat i, en segon lloc, que un percentatge no determinat d’estudiants estudia i treballa simultàniament[1]…cap menció a l’absència de beques o a que les noves titulacions fan que sigui més important seguir regles que no pas aprendre…, sovint en contradicció amb jornades laborals de subsistència, com reflecteixen moltes de les opinions de l’informe de seguiment de l’EEES.

NOTA: Les cites són en castellà perque, donat que hi ha pressa la UAB no es pot permetre el luxe d’anar traduïnt de llengües minoritàries a la llengua de l’imperi quan d’això depèn tramitar el més aviat possible els plans d’estudi i treure subvencions simbòliques.

---

[1] “Observamos dos factores que podrían explicar esta realidad. En primer lugar, para los estudiantes de bachillerato y de primer curso, es muy difícil predecir en qué consisten los estudios en sociología. Aunque se observa un cierto interés de estudiantes mayores de 25 años, éstos todavía son un colectivo muy reducido en la Facultad. Por tanto, este contexto propicia que muchos estudiantes revisen su primera elección después del primer curso. En segundo lugar, una gran parte del alumnado de sociología termina sus estudios en seis o siete años (en lugar de los cuatro o cinco que contempla la tasa) porque combina la carrera con un empleo”.

 

MODIFICACIÓ DE MATRICULA: NEGOCI PERFECTE

Des de fa anys es denuncia la pujada any rere any dels preus i taxes acadèmics per sobre de l’IPC i per sobre de la pujada dels salaris. És l’eina per a crear un lliure mercat de l’ensenyament superior.

Encara hi ha qui parla de que les beques pluran del cel com el manà diví. Al planeta terra els estudiants cada dia veuen com les beques no existeixen, i cada cop és més impossible compatibilitzar els experiments de disciplinament inútil (en termes pedagògics) a les aules amb una font d’ingressos pròpia.

La supressió progressiva de la segona convocatòria a moltes titulacions converteix el recàrreg per a segona matriculació en una eina generosa per solventar els dèficits universitaris. Enguany el recàrrec per segona matriculació és del 40%, ni més ni menys.

A destacar el fet de que tot i que cada cop que un estudiant s’apropa a secretaria ha de treure la tarjeta (és a dir, la tarjeta-carnet d’estudiant) i que malgrat que t’ho fas pràcticament tot tu (des de l’obertura del teu expedient fins la matriculació) la relació client no és gens perfecta: no tens cap garantia ni et tornen els diners si no estàs satisfet.

A la UAB ara s’obre el periode d’alteració de matricula. Moltes facultats s’ocupen d’informar de detalls sobre el preu i els requisits i obliden mencionar que les exempcions de pagament incloen, p.e. aquells canvis derivats d’errades imputables a la pròpia universitat (conquesta de l’Ass. de Lletres).

Aqui pots consultar-ho.

A sota els links oficial amb els preus de les gestions i matriculacions de la UAB per enguany i sobre la morositat de l’expedient acadèmic.

MATRICULACIÓ CIRCUIT DE PAGAMENTS UAB.

TAXES ACADÈMIQUES UAB 2008/09

Com es determina el preu dels estudis?

Article extret de EspecialBolonya.wordrpess.com

Què està passant amb la segona convocatòria?

La segona convocatòria no és cap tonteria. És un dret conquerit pels companys dels anys 80 per tal d’afavorir l’assoliment dels continguts de les matèries més enllà de d’una situació concreta o excepcional – impossibilitat de seguir el curs normal escolar, accident, malaltia, situació laboral o vital precària, …-. És un dret que es va batallar al carrer, a les universitats i amb vagues. La volen fer desaparèixer, com si res sota el fals argument de “l’avaluació continuada”.

El dret es tradueix a la teva butxaca: Una persona que aprovi a la segona matriculació haurà de pagar un total de 187€ (llicenciatura/diplomatura) o 249€(grau bolonya). Si tingués encara segona convocatòria, la cosa sortiria per 78€ (llic/dip) o 104€ (grau).

Durant anys els estudiants de secundària, universitaris i moviments progressistes defensaven el dret a l’avaluació continuada com una eina d’avaluació que tenia en compte no només la capacitat de retentiva sinó el treball al llarg del curs, el progrés de cada estudiant. Aquesta defensa es feia en un context de classes magistrals, autoritàries i models d’examen memorístic i a una sola carta: l’examen final.

La lluita estudiantil va portar que les matèries anuals, tinguessin un parcial semestral, un de final i la segona convocatòria, una segona oportunitat. Aquest model també existia a secundària. Fins i tot, diverses universitats donaven l’opció d’ajornar la segona convocatòria del setembre a desembre (havies d’escollir, això sí, entre una de les dues segones convocatòries). Amb el pretext de l’avaluació continuada moltes universitats han deixat la segona convocatòria a la voluntat de cada docent. La UAB també.[descarrega normativa]

No oblidem que, tot i negar-te el teu legítim dret a una segona convocatòria sencera (no vinculada a la primera) , no deixen de passar-te el rebut de dues convocatòries i que fins i tot al teu expedient sortirà aquesta segona convocatòria negada com a “no avaluable”. Mireu el que diu la UAB:

 

I tampoc hem d’oblidar que la pèrdua de la segona convocatòria suposa una creixement de les segones i terceres matriculacions… amb recàrrecs successius del 40% i del 65% a partir de la tercera matriculació.

[llegir article 6 Decret Preus Generalitat]

[descarrega sencer Decret Preus Generalitat]

[descarrega taula]

 

Fem comptes:

Una materìa quatrimestral estàndard pot tenir perfectament uns 6 crèdits. El preu mitjà del crèdit (de llicenciatura/diplomatura) és de 13 €/crèdit. Pel que fa als plans d’estudi de grau bolonya, tot i que el ECTS no equival ni molt menys a un crèdit normal, la majoria dels plans d’estudi han conservat la càrrega inicial per a la majoria de matèries… Per facilitar la visualització considerem que una assignatura bolonya té 6 crèdits ECTS. Fem dues taules perquè el preu del ECTS no és el mateix que del crèdit normal.

Una persona que aprovi a la segona matriculació haurà de pagar un total de 187€ (llic/dip) o 249€(grau). Si tingués encara segona convocatòria, la cosa sortiria per 78€ (llic/dip) o 104€ (grau).

 

Però què carai és aquesta avaluació continuada?

L’avaluació continuada pretén tenir en consideració l’evolució de l’aprenentatge. Per tant no és avaluació continuada un conjunt de proves disperses des de principi de curs que totes fan mitjana.

De fet el que es demanava era la diversificació de les mètodes d’avaluació, que es tingués en compte altres mitjans de fer servir el coneixement no només la capacitat memorística… de fet l’alternativa més defensada a l’examen ha estat històricament el treball, el treball en grup….

 

I per què, llavors, no ens agrada l’avaluació continuada de Bolonya?

Perquè és una mentida disfraçada de llenguatge progre.

La concepció que té el professorat universitari actual sobre l’avaluació continuada s’assembla més a una “vigilància i control” continuat, al qual subordinen el procés d’aprenentatge i en el qual sotmeten a l’estudiant a un ritme estàndard de treball que no respecta ni la seva rapidesa per a l’assimilació del coneixement ni la possibilitat de que l’estudiant tingui autonomia per organitzar-se el temps per estudiar, complementar, alterar l’ordre d’estudi de la matèria o fins i tot, prioritzar diferents matèries segons les seves necessitats. No.

Com que la finalitat dels nous estudis universitaris és fabricar estudiants obedients i productius i barats l’assumpte resideix en la teva capacitat per seguir una disciplina que no et respecta com a persona adulta amb una vida pròpia més enllà dels estudis (obligacions familiars, laborals, afectives, esportives, socials…) ni com a persona adulta amb capacitat per distribuir el teu temps i tenir la possibilitat d’escollir avaluació continuada o avaluació final.

 

Un exemple (com qualsevol altre):

2008.Campus Mundet, Universitat de Barcelona. Ciències de l’Educació.

Una de les coses a avaluar és “la capacitat per a treballar en grup”. Com s’avalua això? Amb el resultat del treball? Amb la soltura de cadascú dels membres per a expossar el que han aprés o què ha aportat cadascú a la feina? No. La professora de la matèria en qüestió obliga a que els diàlegs dels membres del grup es facin al fòrum del Campus Virtual, identificats amb nom i cognom sempre i ella, com a vigilant sense treva mirarà què dieu cadascú, de què parleu i com ho feu. Això té alguna cosa a veure amb el teu aprenentatge com a mestre? NO. Té a veure amb la teva capacitat d’autocensura i de no parlar “a la feina” d’altre coses com p.e. si avui estàs menys productiu perquè vas anar al cinema o a fer una birra, si t’agrada el fútbol o si la professora et sembla una policia de paisà frustada. Al treball –universitari- com a la feina, xerrar com a persones de coses de persones malgrat que facis el teu treball et fa menys productiu. NEGATIU PER MALA ACTITUD!

Aquest és un exemple de com els experts en pedagogia (mestres en teoria) interpreten l’avaluació continuada.

La mesura del temps. La fal·làcia dels crèdits ECTS i la mandra del professorat mal reconegut.

L’aplicació d’aquesta aberració sense recursos públics (això no treu que amb recursos públics encara seria pitjor) suposa que el professorat perd molt de temps per investigar. I si no investiga no puja de categoria laboral ni s’estabilitza… perquè per a les Agències de Qualitat la docència és una feina bruta que és millor no tenir en compte. De fet s’avalua al pes “x anys donant classe” un puntet.

Això vol dir que quan menys temps li dediqui a la docència més temps per publicar. Fàcil. La solució màgica que han trobat és agafar becaris que estan fent el doctorat o becaris que estan fent llicenciatura per tal de que els facin les pràctiques: el control, la correcció dels exercicis pesats, … Hi ha inclús qui fa als propis estudiants corregir i puntuar els exercicis dels altres companys. A priori pot semblar fins i tot bo… però no es pot donar a corregir a algú coses que no sap. I això fan. Perquè és més barat (oi que la teva matrícula no s’ha reduït any rere any?). Aquesta és la qualitat de bolonya i la qualitat del que pagues a la matrícula.

Com que donar classe és una merda –tractar amb nosaltres, adolescents irresponsables que no tenim res millor a la vida a fer que anar a la universitat- el que fan és declarar-se irresponsables sobre el teu progrés a la matèria. Els crèdits antics deien “un profe té l’obligació de donar-te 10 hores de classe” ; els crèdits ECTS diuen “ tu tens l’obligació de dedicar entre 25 i 30 hores a aquesta matèria”. Això vol dir que el profe “administra coneixements i controls” i que tu t’ho fas pel teu compte.

Compte! Recorda quant has pagat de matrícula! Tu vas a la uni per a que et disciplinin amb controls i lliurin totxos de fotocòpies o transparències, o perque t’expliquin i es preocupin de que has aprés bé el que t’ensenyen? El crèdit ECTS et fa pagar pel teu propi treball a casa. El profe t’avalua. I punt.

Així, un professor que vol aplicar la metodologia Bolonya el que fa és fer a cop d’ull el càlcul del que es suposa el que tots els estudiants (siguin com siguin , vinguin d’on vinguin) han de dedicar. Després fa una “programació” on diu com TOTS els estudiants han de distribuir el seu temps durant la setmana, el curs,… fora de classe. És a dir, és igual que treballis de tardes o que només puguis fer feina de concentració real els caps de setmana o només dos dies a la setmana – a més d’anar a classe i/o a pràctiques -. No. TU PER APROVAR has de fer això el dilluns, el dimarts allò i cada mes i mig un examen, a més del treball de l’assignatura… Per treure’t l’assignatura primer has d’obeir i, després, si et queda temps, aprendre. La resta és cosa teva. Si suspens és perque ets un vago i com que ets un vago (no és que hagis de treballar per menjar o que tinguis una mare malalta) a l’enemic ni aigua: fora la segona convocatòria. I si vols altre oportunitat: paga. El millor és allò de diverses facultats que per matricular del següent curs t’obliguen a matricular totes les suspeses de cursos anteriors… puguis o no amb tot puguis o no compatibilitzar horaris…La màquina de recaptació no coneix més límit que el que la teva butxaca tingui o la teva capacitat per planter-hi cara des de l’assemblea.

Si mireu les “guies docents” (el que abans es deia, “programa”) la part de contingut és minsa en relació al detall de les especulacions pseudopedagògiques del professorat. Hi ha més detall i referència a com et controlaran que no pas al que has d’aprendre. Perquè? Per que això, el coneixement de veritat, és secundari. AIXÒ ÉS BOLONYA.

EEES a la UAB: Crònica d’un fracàs anunciat

La Comissió de Seguiment de l’aplicació de l’EEES a la UAB ha enllestit el segon informe [*] per encàrrec del Claustre. El contingut de l’informe contradiu les maravelles anunciades sobre una reforma a cost zero sostinguda pel voluntarisme del PDI i PAS i aplicada sense reflexió ni discussió.

 

Les 27 pàgines es distrubeixen en una primera part descriptiva dels resultats obtinguts i una segona part de propostes i seguiment de les actuacions proposades al primer informe.

La part descriptiva dels resultats de les enquestes, reunions i taules rodones fetes durant el 2007 i el 2008 és molt aclaridora de la percepció de l’aplicació de les Proves Pilot. La primera part indaga sobre la visió general de l’EEES a la UAB recull cites :

“Els tres col·lectius (estudiants, professorat i personal d’administració i serveis) valoren negativament l’increment de l’esforç que suposen les noves metodologies. Bona part de l’increment i sensació d’excés de feina es deu a un abús del nombre de treballs, dels quals no sempre se’n treu el profit suficient.” […]Es perceben dubtes entre el professorat sobre si els nous mètodes d’ensenyament “entrenen” més que “ensenyen“, i sobre si tot el professorat està capacitat per a formar en determinades competències (presentacions en públic, tercer idioma, TIC, etc.).”

L’informe ofereix una visió molt negativa referent a la percepció unànime de les dificultats objectivas per a compaginar els estudis i la feina entre els estudiants, la detecció d’un increment de l’absentisme a les aules relacionat amb aquest fet: “Hi ha coincidència absoluta entre els col·lectius i els centres a l’hora de parlar de la dificultat de compatibilitzar l’estudi i la feina.” […] “El professorat es queixa d’algunes de les conseqüències que ha comportat la reestructuració, com per exemple l’augment de l’absentisme del estudiants”.

Pel que fa a la metodologia i direcció política del procés és notable la percepció de “la incertesa del procés d’experimentació”, “precipitació del procés” i “manca d’anticipació de les problemàtiques” per a concluir, estudiants i professors en que “hi ha hagut una manca de reflexió i que l’aplicació s’ha fet a corre-cuita.”: “Gairebé la meitat dels centres convenen a senyalar que l’adopció d’aquests objectius (és a dir, la incorporació al procés d’adaptació a l’EEES) ha estat realitzada per imposició de l’Equip de Govern i no per acord consensuat”.

El professorat afegeix a les preocupacions abans descrites la manca d’un sistema de valoració de l’activitat del professor que ha estat diversificada i sovint ha crescut sense cap reconeixement. Una problemàtica semblant assenyala el PAS en relació a la coexistència del pla vigent amb les proves amb crèdits ECTS sense el degut reconeixement o suport. Aquesta queixa ha estat recentment amplificada mitjantçant la carta de tots els Gestors Acadèmics contra les mesures proposades per Gerència per aquest col·lectiu.

Finalment, cal destacar l’aspecte clau de reforma: la manca de recursos. En aquest aspecte la postura és unànime:

“La política de “cost zero” és àmpliament criticada, cosa que ha generat efectes personals negatius (cansament i desgast emocional en el professorat) i moltes tensions. No hi ha recursos per poder implantar correctament els canvis de metodologia i no es creu possible mantenir la pretensió que aquests canvis es puguin dur a terme amb un “cost zero”, atès que es consideren imprescindibles les reformes dels espais i l’increment de les dotacions docents.”

“La disminució de la mida dels grups de classe implica l’assumpció d’un cost addicional per a la implementació, i per tant es considera que la transformació que es pretén no pot realitzarse sense avaluar-ne el cost real i que no s’hauria d’abordar des de l’òptica del “cost zero”.

“Una conseqüència del canvi metodològic que es presenta com a indesitjada […] és la poca compatibilitat que hi ha dels estudis amb avaluació continuada amb el treball dels estudiants, cosa que es podria pal·liar amb una bona política pública de beques.” En relació a aquest aspecte es convenient fer esment de les recents declaracions del Secretari d’Estat d’Universitats, en Màrius Rubiralta: “El grado debe ser con becas y el máster con créditos-renta”.

Malgrat aquest rosari de decepcions i de queixes obertes que no fan sinò reflectir el que els estudiants porten anys denunciant i describint, la Comissió no es planteja cap mesura extraordinària que no sigui proseguir amb la reforma. En lloc de demanar la implementació d’un sistema de beques propis per a estudiants de llicenciatura i diplomatura – i no treball encobert com són ara les beques de col·laboració- es proposa una “via lenta” per als estudis. En lloc d’obrir un debat públic i obert, es persisteix en fragmentar l’anàlisi i el debat per col·lectius tot i que l’informe fa recull sistemàticament l’existència d’una problemàtica clau i base transversal: no s’acompleixen els objectius; els docents, els treballadors d’administració i serveis treballen més sense reconeixement; els estudiants viuen un cicle de hiperproducció intel·lectual sense sentit pedagògic i creixent colonització de les seves vides (a sobre pagant per això) i no hi ha mitjans econòmics , i ni tan sols l’estudi de quans diners públics caldrien per tirar-ho endavant! És necessari recordar que una de les reivindicacions de la vaga del 6 Març per part del Comitè de Vaga va ser que no s’aprovés cap pla d’estudis sense una memòria econòmica del seu cost. Sembla que aquesta reivindicació també era “inassumible”pel Rector.

Els deganats actuen (II)

Aquí va el comunicat emes per el Degà de la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB:

Benvolguts/des,

Per al proper dilluns dia 17 de novembre la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) de la UAB, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i els Estudiants de l’Assemblea de la Facultat tenen la intenció d’ocupar les aules de la Facultat de forma indefinida, impedint el normal desenvolupament de les activitats acadèmiques, per protestar per el procés de Bolonya i per exigir al Rectorat la retirada dels expedients acadèmics actualment en tràmit pels incidents del curs passat a la Facultat de Lletres.

He d’assenyalar que això és un acte il·legal i antidemocràtic i que només el professor, en tot cas de comú acord amb els alumnes de l’aula, pot suspendre les classes. He tramés un missatge a tots els professors de la Facultat amb la finalitat de que desenvolupin amb normalitat les activitats acadèmiques sense deixar-se intimidar per grups minoritaris. Això és el que us demano a tots vosaltres, que decidiu col·lectivament si voleu aturar les classes; només amb una actitud de “resistència democràtica” podem fer front a aquest grups minoritaris. A més us he de senyalar que la Plataforma d’Estudiants de la Facultat (PEF) que, recordem-ho, va guanyar les eleccions a la Junta de la Facultat el passat mes d’abril, condemna l’ocupació i es desmarca totalment dels fets del dilluns.

Us he de senyalar que jo, com a Degà, oferiré espais alternatius als ocupants perquè puguin desenvolupar les activitats que creguin convenient de forma democràtica, amb pau i sense violències.

La comunitat universitària de la Facultat, professors i estudiants, no es pot deixar intimidar per un reduït grup d’estudiants molt d’ells aliens a la Facultat.

Rebeu una cordial salutació,

Josep Mª Sanahuja,
Degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia

El deganat de la Facultat és posa en contacte amb l’Assemblea

Benvolguts/es,

Les set persones que representen l'Assemblea d'Estudiants a la Junta de Facultat estan convocades demà divendres a les 11h al Deganat perquè expliquin la seva posició sobre dilluns 17. Entre altres coses, els demanarem que aclareixin els punts que heu assenyalat que no queden clars en el text que ens han transmès.

D'altra banda, he de remarcar que aquest document conté un llarg reguitzell d'afirmacions gratuïtes. A l'Espai Comú del Facultat al Campus Virtual teniu disponible tota la documentació que hem treballat durant els darrers mesos sobre les qüestions següents:

- La discussió pública a la Facultat sobre el Procés de Bolonya.
- Els projectes de Grau en Ciència Política i Gestió Pública i de Grau en Sociologia.
- Les convocatòries de la Comissió d'Ordenació Acadèmica per discutir els informes interns i externs sobre la prova pilot (també disponibles a l'Espai Comú). Fa quinze dies que els representants dels estudiants estan convocats a la propera reunió (dll 17, 13h).
- L'ordre del dia de les reunions conjuntes del Deganat amb la Plataforma d'Estudiants (dm, 4 de novembre) i l'Assemblea d'Estudiants (dx, 5 de novembre).

Malgrat que la publicació d'un comunicat unilateral vulnera les regles del joc que hem aplicat al llarg de tot aquest procés, escoltarem atentament les justificacions dels representants de l'Assemblea.

Cordialment,

Xavier Rambla Marigot
Vicedegà d'Ordenació Acadèmica
Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia
Universitat Autònoma de Barcelona
Edifici B. Campus de Bellaterra.
08193 Bellaterra- Barcelona
-------------------------------
Tlf: 00-34-93- 581 4093
Fax: 00-34-93-581 2827
http://sapsuab.wordpress.com/
http://www.ub.edu/gipe/

ALERTA: ens han aprovat els graus!

El dimecres 1 d’octubre la Junta de Facultat va aprovar, seguint les directrius del Pla Bolonya, els graus de les llicenciatures de Ciències Polítiques i de Sociologia. D’aquesta manera aquestes llicenciatures passen a ser graus on els “coneixements” que s’imparteixen van destinats a satisfer les necessitats de les empreses. A més a més el model imposat és el d’estudiant full time, cosa que dificulta a l’estudiantat estudiar i treballar al mateix temps. Així doncs, no costa gaire imaginar que els estudiants que més facilitats tindran per estudiar a la universitat seran el que tenen una situació familiar i econòmica més favorable, vetant, de facto, l’accés a la universitat a la majoria de la classe treballadora.

En aquesta junta (formada per professors, estudiants, PAS i becaris) també hi havia l’Assemblea de Facultat. Com hem anat informant durant els últims anys la nostra postura ha estat contraria a l’aprovació dels graus. Durant tot el procés l’assemblea hem intentat transmetre a la resta de membres de la junta els motius de la nostra oposició i la voluntat de construir una reforma pedagògica realment democràtica, ja sigui mitjançant referèndums o a través de la participació directa i real de l’estudiantat en la presa de decisions que ens afecten a totes.

Per això lamentem que la majoria de persones que composen la Junta de Facultat no vulguin conservar l’educació com un dret universal i mirin només pels seus interessos particulars. Especialment greu és el cas de la PEF (Plataforma d’Estudiants de la Facultat), recentment creada de cara a les eleccions a la Junta, que tot i manifestar el seu interès en la defensa dels drets dels estudiants els hi ha donat l’esquena votant a favor o abstenint-se. Com Assemblea ens pensàvem que votarien en contra dels graus, ja que cap de les seves propostes van ser acceptades, però no va ser així.

Tot i l’aprovació dels graus des de l’Assemblea de Facultat no ens donarem per vençuts i continuarem la nostra tasca per avançar cap a una Universitat Autònoma que sigui realment pública i catalana.

Per això continuarem denunciant l’aprovació dels graus i les seves conseqüències i la manca de democràcia dins la facultat (especialment en els òrgans institucionals) al mateix temps que seguirem demanant un ensenyament plenament en català.

Tot això, però, ho hem de fer entre tots i totes, ja que si els estudiants no defensem els nostres drets, ningú altre ho farà.

Tu també ets part de l’Assemblea.

VINE I PARTICIPA cada dimecres a les 12:00 a l’Aula 10 de la facultat.