Des de l’assemblea de facultat de Polítiques i Sociologia hem realitzat diferents actes i mobilitzacions, junt amb altres assemblees de facultats, sindicats i demés col·lectius estudiantils, contra el Procés de Bolonya que s’està implantant progressivament. A més, hem participat en els actes de protesta a nivell europeu dins la Plataforma Mobilitzada en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP). Tots aquests actes, xerrades, cercaviles, vagues etc, han estat necessaris per informar i per mostrar el nostre desacord i el nostre rebuig a aquest pla d’ensenyament, per fomentar el debat i la participació i per defensar un altre model d’universitat.
Entenem que un procés com aquest, que condiciona el futur de tot l’ensenyament superior, necessita un ampli procés de participació, un llarg camí d’informació i debat previ a qualsevol aprovació i una voluntat per arribar a un consens entre tota la comunitat universitària.
Per això i perquè no creiem exclusivament en els processos electorals, diem NO en la forma i en el fons del que hem mal anomenat Procés de Bolonya i demanem la paraula per definir el futur de la nostra carrera. Volem que s’obrin les portes de la Universitat i de la facultat i que, en un tema tan important com aquest, els estudiants puguem decidir quin és el model docent que més ens convé, el tipus d’avaluació que preferim o com s’han de comptabilitzar els crèdits que paguem.
Aquest és l’objectiu d’aquest debat proposat des de l’assemblea de polítiques- sociologia per totes aquelles persones que creguin que realment això és necessari i possible.
Hem trobat molts escrits sobre aquest procés i, a vegades, ha estat complicat accedir i seleccionar la informació. A més, sovint el llenguatge utilitzat alhora d’exposar-ho és eufemístic, políticament correcte, ambigu i enganyós i sota un discurs acadèmic de canvi pedagògic s’amaga un projecte d’intencions polítiques a través d’una sèrie d’acords internacionals. Destacarem, entre aquests, l’Acord General del Comerç de Serveis (AGCS) el 1994, o el de l’Organització Mundial del Comerç (OMC).
No podem deixar-nos arrossegar per les grans paraules ensucrades i els objectius ambiciosos que emprenen els seus defensors. No podem obviar que la declaració de Bolonya s’inscriu en un context de construcció d’una Europa del capital on el neoliberalisme funciona com a ideologia dominant i on les organitzacions grans d’aquesta (FMI, OMC, BM o lobbies de pressió empresarial) tenen un pes cada dia major en la definició de les polítiques europees i dels estats membres. Així doncs, no podem entendre l’EEES sense tenir en compte els diferents contexts (europeu, estatal, autonòmic i universitari) i els diferents nivells de decisió i d’aplicació en aquests. Tampoc podem mostrar-nos indiferents respecte els efectes que tot això tindrà en la universitat pública i en el futur de les nostres carreres. Per tot això us animem a participar en aquest debat i també en les assemblees de cada dimecres per tal de poder fer efectives les nostres queixes i reclamacions quant a la postres titulacions però sense perdre de vista el marc general en el que corren totes aquestes reformes.
1. Context
L’espai europeu del coneixement (EEC)
Els països europeus es troben en un procés de canvi, que afecta a tots els sectors de la societat. La transformació d’una societat basada en una economia industrial a una societat que viu de la producció del coneixement i de la innovació.
Les institucions europees treballen en el que s’ha anomenat l’Espai Europeu de Recerca i en els darrers anys han posat especial èmfasi en el paper de les universitats sota la lògica d’una Europa del Coneixement (entenent el coneixement com a base del creixement econòmic, el benestar i la creació d’ocupació).
Aquest procés cap a l’EEC (Espai Europeu del Coneixement) té com a principals referents dos aspectes:
1- Les declaracions institucionals dels seus promotors i protagonistes.
2- El treball d’adaptació i reforma que s’està duent a terme a diferents nivells: els governs responsables i les administracions educatives, les associacions i xarxes universitàries, les pròpies universitats, les facultats o escoles i els centres de recerca.
Els principals documents on s’han establert els principis per a un EEC :
· Carta Magna d’Universitats (1998) Firmada pels rectors de les universitatseuropees
S’atorgava a la Universitat un paper central en el desenvolupament cultural, científic i tecnològic al servei de la societat.
– Que la investigació és inseparable de la docència i que s’ha de propiciar l’intercanvi d’informació i documentació.
– Que ha d’existir una política d’equivalències en estatus, títols, exàmens i promoció de beques, per tal que no tingui pes, cap tipus de prejudici als diplomes nacionals.
· Declaració de la Sorbona (maig 1998) Ministres d’educació de França, Alemanya,Itàlia i el Regne Unit.
Es dibuixen els objectius “d’harmonitzar l’arquitectura del Sistema Europeu d’Educació Superior com una funció clau per la mobilitat i l’ocupació dels ciutadans, així com el desenvolupament del continent sencer”.
– Canviar les titulacions universitàries per tal que, en comptes de ser de tres cicles, siguin de dos.
– Escurçar la mobilitat d’alumnat i professorat, seguint un determinat sistema de crèdits.
– Potenciar l’aprenentatge d’estudis que fomentin coneixements multidisciplinaris, de llengües i d’ús de noves tecnologies.
· Declaració de Bolonya (juny 1999) 29 ministres europeus
Estableix els fonaments per a la construcció de l’EEES
Els motius que mouen els països europeus signants a impulsar l’EEES:
– Enfortiment de la dimensió intel·lectual, cultural, social, científica i tecnològica d’Europa.
– Reconeixement del paper central que ocupa l’educació superior i les universitats en la promoció de la mobilitat dels ciutadans, la demanda de població qualificada i el desenvolupament general del continent.
– Increment de la competitivitat i la capacitat d’atracció del sistema europeu d’educació superior en l’esfera internacional.
– Promoció del mercat de treball a Europa en un context canviant que exigeix una formació al llarg de la vida, adopció d’un sistema fàcilment comparable de titulacions universitàries i afrontar amb garanties els nous reptes de la societat del coneixement.
Objectius i Principis:
– Promoure la mobilitat de tots els estaments universitaris.
– Possibilitar la integració dels titulats en un mercat laboral unificat europeu.
– Aconseguir un increment de la competitivitat de l’àrea europea a nivell internacional.
– Adquisició d’aprenentatge durant tota la vida per a fer front a les exigències que es derivin de la competitivitat i de l’ús de les noves tecnologies.
· Comunicat de Praga (maig 2001) Ministres d’educació de la UE
Es pretenia consolidar el Procés de Bolonya, a través del reforçament dels projectes com: a) estimular la formació permanent (lifelong learning); b) fer atractiu l’EEES; i c) integrar les organitzacions d’estudiants sota el paraigües de l’Associació Europea Universitària (EUA pel seu acrònim en anglès) i les Unions Nacionals d’Estudiants d’Europa, amb l’intent de cooptar les organitzacions d’estudiants i així poder legitimitzar el procés.
· Comunicat de Berlín (octubre 2003) 40 Ministres d’educació de la UE
Davant les dificultats per portar a terme el Procés de Bolonya, es van trobar per a discutir, sobretot, el projecte dels dos cicles de formació a les titulacions universitàries (homogeneïtzar els graus en tot el continent europeu) i la consolidació de l’Espai Europeu de Investigació. Es van centrar en la discussió de la qualitat, la participació dels i les estudiants i la cooperació internacional.
· Comunicat de Bergen (maig 2005) Ministres d’educació de la UE
A meitat del camí (tenint en compte que el procés haurà d’estar implantat cap al 2010) es van fer molts balanços veient la dificultant que està comportant la implantació el procés a tots els països. 36 dels 46 països involucrats han ratificat la Convenció de Lisboa (sobre competències laborals) i continua la discussió sobre els cicles de formació (Espanya: 4+1 / Catalunya: 3+1+1).
Recordar que no es pot deixar de banda la dificultat que comporta voler fer una barreja de sistemes universitaris molt arrelats en les diferents cultures i molt dirigits cap a objectius determinat: el model napoleònic (França – Espanya), el model britànic (més elitista però més centrat en l’alumnat), el model alemany (més divisor entre allò estrictament acadèmic – filosòfic i allò més tècnic) i el model estadounidenc (una barreja del britànic amb l’alemany amb especificitats pròpies d’aquella cultura i completament adequades al sistema capitalista neoliberal pertinent).
Treball d’adaptació i reforma que s’estan duent a terme a diferents nivells:
Ley Orgánica de Universidades (LOU) i l’EEES.
La LOU és actualment l’únic marc legal sobre el qual, el sistema universitari espanyol s’ha d’integrar en el nou EEES, malgrat les seves vaguetats i restriccions, ja que no concreta, en cap cas, com s’hauria d’articular el procés, i encara menys com s’hauria d’actuar a l’hora de definir i dissenyar plans d’estudi en sintonia amb la declaració de Bolonya (de fet, les referències es limiten tan sols a “mesures necessàries”). En aquest sentit, en un dels seus articles diu que “en el ámbito de sus respectivas competencias el Gobierno, las Comunidades Autónomas y las Universidades adoptarán las medidas necesarias para la plena integración del sistema español en el espacio europeo de enseñanza superior.
Llei d’Universitats de Catalunya (LUC) i l’EEES
El Parlament de Catalunya, al 12 de febrer de 2003, va aprovar la Llei d’Universitats de Catalunya (LUC). Aquest text constitueix el nou marc regulador del sistema universitari català, d’acord amb les competències que té atorgades la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit i respectant el marc estatal definit per la LOU.
La Llei d’Universitats de Catalunya en el seu art. 1.1. ja mostra una clara voluntat de situar-se en el marc de l’espai europeu d’ensenyament superior, quan explicita com a objecte de la llei “l’ordenació del sistema universitari català, en el marc de l’espai europeu d’educació superior”.
Tanmateix, el fet que la LUC hagi de recollir necessàriament el marc general definit en la LOU pel que fa a l’organització dels estudis i, el fet que en la LOU les al·lusions al marc europeu no siguin explícites fan que en els articles que es refereixen a la incorporació al marc europeu moltes vegades es parli en termes de “tendències” més que no pas de normativa en ferm. Així, doncs, qualsevol normativa que afecti l’estructura o la qualitat haurà de ser establerta en primera instància pel Ministerio que s’ocupi de l’ensenyament superior.
Aquesta llei, estableix que el DURSI i les universitats catalanes impulsaran les adaptacions curriculars necessàries per a la implantació a Catalunya, de titulacions estructurades en el marc europeu d’ensenyament superior. Així mateix, han d’impulsar una sèrie de mesures que tendeixin a facilitar la mobilitat en l’EEES dels estudiants i de les persones titulades.
Per fomentar l’espai europeu de titulacions la LUC adopta diferents mesures:
Mesures estructurals
1. Les universitats hauran “d’acompanyar els diplomes i títols que expedeixin amb el suplement europeu del títol” (art. 15. 1.) que contindrà tota la informació necessària per tal que s’hi puguin identificar clarament el nivell i els continguts dels ensenyaments cursats. A l’espera dels canvis que previsiblement s’hauran de produir en la normativa de caràcter superior, la LUC faculta el DURSI mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya per poder adaptar de manera immediata el suplement europeu del títol a la normativa vigent (art.15.2.).
2. Pel que fa a l’organització dels estudis a Catalunya s’aposta clarament per la “transversalitat”, és a dir, es fomenta principalment l’organització d’estudis de primer cicle que actuïn com a titulacions-base. Així, doncs, complementàriament -però no explícitament- contempla impulsar la programació universitària, amb les adaptacions curriculars necessàries, la implantació de titulacions de segon cicle (+2/+1) amb un caràcter doble ben diferenciat: a) professionalitzador i d’especialització i b) de preparació per a la recerca.
3. En relació a facilitar la mobilitat d’estudiants i de titulats en l’espai europeu la LUC proposa “adaptar les modalitats cícliques dels ensenyaments a les línies generals de l’espai europeu d’ensenyament superior” (art. 16.2.a). S’entén, doncs, que accepta com a unitats de còmput cíclic 3+2 / 3+1+1 / 4+1 i que qualsevol primer cicle serveix com a “qualificació vàlida en el mercat laboral europeu”.
4. En el mateix sentit d’afavorir la mobilitat dels estudiants la LUC explicita que el departament competent i les universitats: “adoptaran mesures per facilitar que els estudiants que hagin accedit a la universitat des de Catalunya puguin continuar els seus estudis en altres universitats d’Europa” i, per tant, s’hauran “d’afavorir models d’accés i permanència que puguin ser reconeguts i acceptats a les universitats de l’espai europeu d’educació superior” (art. 33. a.)
5. La LUC insta el departament competent i les universitats a “fomentar estudis, principalment de primer cicle, que actuïn com a titulacions transversals amb la superació dels quals es pugui accedir als diferents estudis que correspongui” (art. 10); no s’hi recull, però, explícitament la declaració de Bolonya quan diu que “el títol expedit al final del primer cicle també servirà com a qualificació vàlida en el mercat laboral europeu”. És evident, doncs, que existeix la voluntat d’atorgar al primer cicle un caràcter transversal –i, per tant, multiús- i propedèutic, en la mesura que prepara per a seguir diferents estudis de segon cicle.
6. Proposa explícitament l’adopció del ECTS “o qualsevol altra que s’adopti en l’espai europeu d’ensenyament superior” (art. 16. 2. c) com a unitat de còmput acadèmic per a “coordinar el règim de convalidacions, per facilitar la transportabilitat dels crèdits i la mobilitat dels estudiants, en el marc del sistema universitari català i de l’espai europeu” (art. 11. 2.).
7. Finalment, per fer més transparent el sistema de titulacions també estableix clarament la necessitat “d’adaptar les denominacions dels títols” (art. 16. 2. b). Amb una interpretació estricta, això es refereix al títol genèric que l’estudiant aconsegueix després de cursar un cicle determinat (i, per tant, estem parlant de la seqüència Bachelor-Master); amb una interpretació amplia s’entén que també es pot referir a la denominació de cadascuna de les titulacions.
Mesures qualitatives
1. Quant al disseny de plans d’estudis s’afirma que les universitats hauran d’adoptar “mesures que permetin la flexibilitat dels plans i la seva adequació permanent” (art. 8.2). Així, doncs, a diferència del sistema vigent, la LUC permet la introducció de mecanismes per tal que els plans d’estudis puguin ser revisats “contínuament”, és a dir, que defuig la concepció tancada actual que impedeix introduir-hi petits canvis o adaptacions, si no és iniciant un procés de revisió global, procés que té efectes molt dissuassoris en la comunitat universitària. En una frase podríem resumir el sentit: “la revisió dels plans d’estudis no ha de ser un procés puntual sinó continu”. També diu que no es podran fer ratificacions concretes i específiques a no se que s’iniciï un procés de revisió global (per canviar una petita cosa caldrà primer iniciar el procés de manera general cosa que ho complicarà bastant).
2. Remarca la importància de l’adquisició “d’habilitats i competències”. No es refereix únicament a l’adquisició de coneixements, sinó que explicita que els plans d’estudis han d’assegurar l’adquisició de competències que “permetin a l’estudiant integrar i interpretar dades fonamentals per emetre judicis, tenir el seu propi capteniment social, científic i ètic, comunicar informació a tot tipus d’audiència i adquirir les capacitats necessàries per continuar avançant en l’estudi i en la seva formació” (art. 9). La definició d’aquest conjunt d’habilitats i competències (juntament amb els coneixements adquirits) serà cabdal per a fer més comparables i transparents el processos d’avaluació i d’acreditació.
3. Explicita també la necessitat de “facilitar l’adaptació del sistema de qualificacions actual al marc europeu” (art. 16.2. d). Aquesta és una mesura imprescindible per aconseguir la transparència en els processos de mobilitat dels estudiants i que ha d’acompanyar necessàriament el Suplement al Diploma (juntament amb l’adopció dels ECTS) com a instrument per facilitar el reconeixement de títols.
Mesures avaluadores
La LUC estableix la necessitat de garantir: a) l’avaluació de la qualitat dels estudis; b) la certificació de processos i c) l’acreditació de l’aprenentatge dels ensenyaments, en funció sempre del “desenvolupament de l’espai europeu d’ensenyament superior” (art. 138). Aquesta funció, la desenvoluparà una agència, l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari Català (art. 137. 2.). Entre les seves funcions, i en relació a l’espai europeu, cal destacar-ne dues: a) la promoció de l’avaluació i de la comparació de criteris de qualitat en el marc europeu i internacional (art. 140. 2. d.) i b) l’acreditació dels ensenyaments en el marc europeu de qualitat (art. 140. 2. g.); tot això per tal d’afavorir la transparència i el lliure exercici dels professionals.
Recerca i transferència de tecnologia i de coneixements
Quant a la recerca, la LUC no és tan explícita en l’adopció de mesures que facilitin la integració en l’espai europeu de manera que només s’hi refereix amb un article general que diu: “El Govern de la Generalitat i les universitats catalanes, com a part essencial del sistema de recerca, desenvolupament i innovació de Catalunya, impulsaran l’espai europeu de recerca i la presència activa de les universitats en el mateix”.
Agencia Nacional de Educación de la Calidad y Acreditación (ANECA)
Un dels objectius principals de l’ANECA és la col·laboració amb les universitats en tots els processos que condueixin a garantir la qualitat i competitivitat del sistema universitari espanyol.
Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC)
El CIC és l’òrgan de coordinació del sistema universitari català (format per set universitats públiques, quatre privades i una universitat no presencial), i també de consulta i d’assessorament del Govern de la Generalitat en matèria d’universitats, ja que, la Generalitat de Catalunya exerceix, mitjançant el DURSI, la competència plena en matèria d’ensenyament superior.
Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI)
En aquest context, el DURSI (junt amb l’AQU Catalunya i les universitats catalanes) ha impulsat un pla pilot per a l’adaptació progressiva de les titulacions a l’EEES en el marc del sistema català, a partir del curs 2004-2005 i que consisteix en articular els mecanismes i prendre les accions pertinents per a dur a terme la configuració de títols propis de 180 crèdits ECTS a cursar en tres anys.
Agencia per a la Qualitat del sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya)
Amb l’aprovació de la LOU, el 2003, es crea l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya com una entitat de dret públic que ajusta la seva activitat al dret privat i la defineix com el principal instrument per a la promoció i l’avaluació de la qualitat en el sistema universitari català. AQU Catalunya és l’hereva de l’antic consorci, i s’estructura en els òrgans de govern i els d’execució de les funcions d’avaluació d’acord amb la LUC.
Els objectius d’AQU Catalunya són l’avaluació, l’acreditació i la certificació de la qualitat en l’àmbit de les universitats i dels centres d’ensenyament superior de Catalunya.
Pla pilot
El Pla pilot d’adaptació de les titulacions a l’EEES que impulsa el DURSI a través de la signatura conjunta de convenis amb les universitats, es duu a terme en titulacions de nivell de grau i també en màsters europeus, que poden donar lloc a un títol propi de la universitat que podrà ser acreditat o certificat per AQU Catalunya. Amb l’objectiu de facilitar la implantació d’aquests títols a les universitats catalanes, AQU Catalunya té en compte una aproximació diferent segons l’ensenyament sigui de grau o de postgrau.
En el moment actual, les úniques titulacions que tenen validesa oficial a l’Estat espanyol són les titulacions homologades, d’acord amb la normativa vigent en la matèria. El títol propi que s’assolirà amb les proves pilot d’adaptació a l’EEES serà un títol propi addicional. Per tant, l’estudiant, en finalitzar els estudis de grau, tindrà un títol addicional, adaptat a les directrius europees, acreditat per l’AQU Catalunya, que permetran a l’estudiant accedir en el món del treball, i que, d’altra banda, li hauria de permetre matricular-se, en màsters oferts a altres universitats europees.
La UAB i l’EEES.
Malgrat que el marc legal de la LOU no ofereix vies clares d’apropament a l’espai europeu, l’equip de govern de la UAB, els centres i les titulacions (en l’àmbit de les seves competències) han engegat experiències i han impulsat canvis que incideixin en els aspectes acadèmics sobre els quals s’està vertebrant l’espai europeu per tal de no distanciar-se d’universitats d’altres països.
‘’Les futures reformes ens haurien de portar a figurar entre les millors universitats d’Europa.’’
2. Canvis
Nou model pedagògic
Es basa en el concepte de formació continuada al llarg de la vida i, per tant, que a la universitat s’hi va a “aprendre a aprendre”. Així es pretén que s’assoleixin certs continguts i habilitats metodològiques i alhora també es fomenta la utilització àmplia i correcta de les noves tecnologies. A més a més, en principi, es redueixen les hores de docència directa en favor del nou procés d’aprenentatge (treballs individuals, seminaris, treballs en equip, tutories, pràctiques..)
A més a més, L’EEES proposat s’organitzarà d’acord amb els principis de qualitat, mobilitat, diversitat, competitivitat i orientació.
Així mateix, estarà orientada a la consecució, entre d’altres, de dos objectius estratègics:
– Incrementar l’ocupació a la UE
– Convertir l’EEES en un punt d’atracció per alumnat i professorat d’altres llocs del món. Concretant nous objectius per a l’educació i els sistemes de formació, en el marc de formació permanent (lifelong learning) i l’accés virtual (eLearning).
ECTS (Sistema de Transferència de Crèdits Europeus)
Aquest nou sistema de crèdits representa una eina pel nou model docent. La mesura dels crèdits permetrà una equiparació i transferència entre les diferents universitats europees. Aquesta mesura del volum de treball ha estat feta en base a un estudiant estàndard i té en compte el treball durant un curs acadèmic d’un estudiant a temps complet a qualsevol universitat en base a 60 crèdits. Aquests crèdits hauran de ser repartits entre les diferents assignatures, tot tenint present que han d’incloure les classes teòriques i pràctiques, els seminaris, les tutories, els treballs de camp, les hores d’estudi, els exàmens i altres tipus d’avaluacions.
-Comptabilitza:
hores lectives + hores d’estudi
-1 crèdit = entre 25 i 27 hores
-cada curs = 60 crèdits
Estructura de les titulacions (Grau, Postgrau, Doctorat)
Els estudis corresponents al primer títol universitari o grau anomenat bachelor tenen continguts generalistes enfront el Postgrau que suposa una especialització. El Grau té un valor específic en el món laboral i han de capacitar l’estudiant per a la incorporació en grans àrees temàtiques del mercat de treball. Així, en el primer grau, la formació ha de ser més transversal i menys específica del que és ara, de manera que faciliti:
a) l’accés a una gamma àmplia d’estudis de segon nivell
b) la incorporació al mercat laboral i
c) la mobilitat dels estudiants per a prosseguir els estudis en altres universitats europees.
El segon títol o master level representa l’especialització en una àrea determinada del coneixement per a poder exercir com a professionals especialitzats i alhora preveure, quan convingui, un itinerari optatiu que encamini els estudiants cap a la investigació.
Aquest títol s’obté després d’haver cursat 300 crèdits, sempre que se n’hagin cursat 60 de tipus màster.
Per a les titulacions que són de 300 crèdits (mínim 4 anys) el títol oficial es rebrà al final dels 4 anys. Tot i així, una vegada acabats els 3 primers anys es rebrà un títol propi de la UAB i reconegut per la Generalitat de Catalunya. Aquest títol propi s’aconsegueix després d’haver superat 180 crèdits ETCS en un termini mínim de 3 anys i és un títol de graduat en la línia dels que s’estan donant a la majoria de països europeus. De totes maneres és després del 4t any que es rebrà el títol homologat dins l’Estat Espanyol que correspon al GRAU.
D’aquesta manera l’estructura quedaria 3+1+11:
Grau [ ( 3 anys => títol UAB ) + ( 1 any => títol de grau ) ] = 240 crèdits
Postgrau => 1 any, obtenció del títol . Total = 300 crèdits
Acompanyament del títol amb un suplement al diploma
Ha de tenir com a finalitat donar transparència al tipus de formació rebuda per l’estudiant i facilitar el seu reconeixement en una altra universitat de l’espai definit.
3. ESQUEMA:CREACIÓ DE L’EEES
4. Possibles Efectes
El procés de Bolonya se’ns està venent com una millora que permetrà la creació de l’anomenat Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). Però com s’ha anat exposant al llarg del document aquesta és una reforma que se’ns imposa des de dalt sense tenir en compte l’opinió de la societat.
– La universitat pública, un espai on hem d’adquirir coneixements, passa en l’actualitat a convertir-se en una dispensadora d’habilitats i competències enfocades al mercat laboral, anomenat “Credencialisme”. Per tant, amb el procés de Bolonya la universitat perd també independència respecte el poder polític i econòmic.
– Com ja s’ha esmentat més amunt, la recerca d’ocupabilitat en el mercat de treball a través de l’adquisició d’habilitats i competències suposa una mercantilització de la universitat. I és que la reflexió sobre quins poden ser els efectes del que fem i la conseqüent valoració ètica sobre l’assumpte en qüestió passa obligatòriament per un coneixement profund en la temàtica. La mercantilització de la universitat pública passa en tant i quant es supedita el coneixement a les habilitats i competències demandades pel sistema, alhora que l’avaluació dels resultats s’impregna de criteris competitius propis del món empresarial.
– Són també remarcables els efectes sobre la població capaç d’accedir a la universitat pública que impliquen les directrius del procés de Bolonya. L’avaluació continuada junt amb una demanda d’assimilació de la durada del pla a la durada real per part de l’Agència per la Qualitat Universitària2, representen una discriminació d’accés per les classes populars. Així, la situació de compaginar una activitat laboral amb uns estudis universitaris es fa pràcticament impossible. A més, l’augment dels preus en els crèdits de les titulacions de postgrau continua amb la construcció de l’elitització de la universitat pública. La dualització social que estem vivint amb les polítiques neoliberals se’ns manifesta també en l’àmbit educatiu.
– A més a més, la intenció dels ministres de crear dos cicles de formació: un primer cicle de diplomat (undergraduate) i un segon cicle de llicenciatura (gaduate), que donaria lloc a l’obtenció del Diploma Supplement, implica fer un esforç d’intuïció per a interpretar els objectius que persegueixen. Sabem que l’objectiu del primer cicle és el de respondre a la demanda massiva d’educació amb una formació tecnificada que permeti als diplomats accedir al mercat laboral amb unes competències mínimes; qüestió que resulta insuficient en termes de formació integral i educació alliberadora. Per accedir al segon cicle, les quotes i els filtres generaran una nova etapa en l’elitització i l’ultraespecialització de l’educació.
– Poden ser també importants els efectes a les aules que tindrà la circulació d’estudiants estrangers. L’intent de normalitzar el català com a llengua d’ús a la universitat es pot veure greument afectat per un bombardeig d’estudiants que, sense conèixer la realitat social del seu destí, assisteixin a les classes reclamant-les en castellà.
– També es promou l’homogeneització dels títols universitaris a nivell europeu cosa que té greus implicacions en els nivells locals per vàries raons. En primer lloc, perquè els continguts dels programes d’estudi no poden perdre l’autenticitat que els brinda la seva particularitat cultural, en pro de la mobilitat. Perquè, de fer-se així, les universitats perdran el vincle amb la societat en termes de les demandes socials i culturals concretes i estaran responent únicament a la demanda del mercat i dels organismes i les empreses transnacionals.
– Per a efectes d’avaluació, es pretén implementar un sistema de crèdits (European Credit Transfer System – ECTS) que s’ha començat a aplicar a partir de novembre del 2003 i que, suposadament, troba mecanismes per a comptabilitzar les diferents càrregues de treball en lloc de comptar tan sols les hores de classe. Aquest factor es refereix al fet de considerar, a més de les classes, els treballs pràctics, seminaris, congressos, exàmens i altres mètodes d’avaluació; no obstant, ens qüestionem com es pretén suplantar el temps de discussió i formació a l’aula per requisits com els que promou l’educació a distància, en el marc del eLearning Program, en el que encara no sabem qui podrà participar en el seu disseny i dels seus beneficis.
Per altra banda, nosaltres pensem que la mobilitat és un factor important per a compartir recursos i coneixements; no obstant, qüestionem la idea d’una ciutadania europea i no mundial, davant els evidents canvis que han provocat els fluxos migratoris i la tendència a construir una “Europa fortalesa”. En aquest sentit, considerem que la responsable ciutadania activa amb els altres i amb el nostre medi ambient, requereix un compromís col·lectiu que ens involucri a totes i a tots.
– En aquest sentit, els programes Sòcrates – Erasmus, no tan sols no responen a les necessitats dels estudiants que no comptin amb el suport econòmic familiar per a desplaçar-se, sinó que a més, estan generant xarxes en el mercat (turisme, subarrendament, oci) que contribueixen poc o gens a l’objectiu d’una universitat al servei de la societat.
Finalment, hem de qüestionar sèriament el discurs de la cerca de “qualitat” educativa, sempre que aquest concepte impliqui centrar-se en la lògica dels paràmetres homogeneïtzants i impositius d’organitzacions supranacionals com la OCDE.
1 Només en l’àmbit de Catalunya. L’estructura de la majoria de la resta d’Europa és 3+2 i la d’Espanya és 4+1.
2 l’Agència per la Qualitat Universitària (AQU) és un òrgan creat pel cas de Catalunya a partir de l’entrada en vigor de la LUC i que s’encarrega de les valoracions referents a l’aplicació del procés de Bolonya. Amb tot, aquesta institució és irresponsable públicament tot i ser-ne alhora una autoritat durant les diferent proves pilot. Per a més informació sobre aquest punt vegeu també VV. AA. Marc general per a la integració europea. 2a. ed. Barcelona: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, 2003.
Assemblea de Polítiques i Sociologia 